diumenge, 4 de setembre del 2011

La Festa va creixent...


Totes les fotos són del Facebook de Bassot

 II Nit Vicent Andrés Estellés a Ca Bassot (Burjassot, dissabte 3 de setembre 2011)

            Ahir celebràrem la II Festa Estellés al poble del poeta, i si l’any passat va estar una reunió d’amics al corral de la seu que acabaven d’estrenar els companys de l’associació cultural  Bassot, enguany ha calgut celebrar-ho al carrer. Gràcies que no s’ha posat a ploure.

Recitant els sonets de "El gran foc dels garbons"

            He arribat puntual i en primer lloc es celebrava el recital de Poesia a dintre del local.  El poeta Alfons Navarret ha estat, com ja ho feu l’any passat, l’encarregat de presentar el recital, i enguany ha recitat poemes menys coneguts de l’Estellés, com ara “Homenatge a Baudelaire”, “Brussel·les”, etc.. Alguns dels presents també hem recitat poemes del mestre. Jo he recitat tres sonets del llibre “El gran foc dels garbons”, que no vaig poder llegir l’any passat per la poca il·luminació, i també perquè necessitava un canvi d’ulleres. Enguany m’he tret l’espina i després d’explicar una mica el que m’havia passat l’any anterior, he llegit sense cap problema els sonets nº 37, nº 92 i nº 101 del llibre de l’Estellés, que havia agafat de casa meua. També havia pensat llegir el meu poema “Poeta de la dacsa”, però no ha estat possible imprimir-lo. Ací el teniu:

POETA DE LA DACSA

Encara comptes les síl·labes amb els dits de les mans,
com quan érem menuts i no sabíem sumar,
això que ara s’escriu sense metre ni rima,
el vers lliure s’imposa com s’imposa la prosa...
Però a tu t’hi és igual, alfarrasses els versos
com ho feien a casa amb el gra de la dacsa
amb aquell artefacte que muntaven uns homes
per a treure els suros, tanmateix les pellorfes
les llevaven a mà. L’enrenou d’engranatges
i la pols a la gola, i amb aquella romana
rovellada pels segles mesuraven els sacs.
Amb un llapis ben negre anotaven les xifres
al quadern de cuquet de l’escola dels nens...
                                                         A mamar tots els versos!
                                        Com va dir l’Estellés...

***
            
            Han eixit molta gent del públic per llegir poemes, fins i tot l’alcalde de Burjassot Jordi Sebastià, que ha acabat precisament amb el poema d’Estellés que acaba com el meu:

“A mamar tots els versos!”

            En acabar el recital he saludat alguns coneguts, com ara el poeta Antonio M. Herrera, que ha vingut amb la dona. Hem estat raonant una mica i li he presentat al fill d’Estellés que conec des de fa gairebé nou anys, i també he saludat a Eva Sanchis, regidora del meu poble i futura alcaldessa. Després m’he assegut a la taula que tenia adjudicada (com es fa a les bodes). Era a la mateixa taula on estava el meu paisà Joan Daniel Cordero, encara que ja m’havia avisat de que vindria tard. També he llegit entre els meus companys de taula el nom del poeta Lluís Roda. Quan ja hi érem tot asseguts, s’ha presentat un home que amb molta educació s’ha posat a raonar amb mi. Jo, per trencar el gel, li he dit: “Escolta, aquell que està assegut al fons no serà el Lluís Roda?”. Ell m’ha contestat amb un somriure: “Impossible! Jo sóc el Lluís Roda...” Aleshores, ens hem posat a parlar, sobretot de Poesia. Hem parlat del Joan Vicent Clar, el poeta que tant admire de qui el Lluís, que era molt amic, va editar la seua obra completa amb el títol de "Infinitud de paisatge". També parlàrem de l’Ovidi, dels seus llibres de poemes ("Sobre l'hamada", "Buirac d'amor", "Nadir", etc.) i també del meu, que li he dedicat, doncs portava un exemplar damunt.

Raonant a la taula amb el Lluís Roda

            El sopar ha estat molt bé, amb plats típics del País (all-i-pebre, pollastre amb ametlles, tomaca amb tonyina, “esgarraet”, etc.). El vi, embotellat per a l’ocasió, era un vi negre colliter (varietats de raïm sirà i "tempranillo") de la zona de Fontanars dels Aforins.

            Després de les postres (orxata i fartons), ha estat l’actuació de Miquel Gil, que ha interpretat una selecció de les seues cançons, de les que destacaria “L’amor és déu en barca”, amb lletra d'Enric Cassasses, una versió del “Bolero de l’Alcúdia”, i la “Cançó de la rosa de paper”, ambdues amb lletra de l'Estellés. També unes altres que no recorde el títol, però que són d’aquelles amb aire de flamenc, que et posen els pèls de gallina.

Actuació de Miquel Gil

            Després he saludat també al Dominic Keown, que anava amb el seu fill, i que és tot un personatge. A meitat del concert ha vingut el Joan Cordero, acompanyat de Luis Montesinos, que fou professor dels meus fills. Ha vingut tard perquè tenia un compromís a Tavernes de la Valldigna (el poble de J.V. Clar, quina casualitat). Ens hem pres un cafè (amb conyac), i ens hem acomiadat fins una altra ocasió...

Vista general de les taules amb l'escenari al fons 

            L’any vinent, si continua la progressió, potser caldrà fer el sopar al Pati de Sant Roc... 

1 comentari: