Una veu prodigiosa: Giacomo Lauri-Volpi

 El tenor Giacomo Lauri-Volpi (imatge de Google)

             Fa uns dies estava capficat al YouTube (ho faig algunes vegades), comparant les diferents versions de "Nessum dorma", la famosa ària del "Turandot" de Puccini. Vaig escoltar les diverses èpoques de Pavarotti, que abarquen des dels anys vuitanta (NY 1980, LA 1994, Paris 1998, etc.) fins a la seua darrera interpretació del 2006 a Torino, poc abans del seu traspàs. També vaig escoltar amb admiració les portentoses versions de Mario Lanza i de Mario del Mónaco, dos tenors amb una força i un sentiment incommensurables, el gran Franco Corelli, el suec Jussi Björling, Andrea Bocelli, i fins i tot, una versió molt digna del cantant pop Michael Bolton. De sobte, em vaig trobar amb la sorpresa de que hi ha uns quants vídeos del tenor Giacomo Lauri-Volpi, que sembla va estrenar l'òpera de Puccini als Estats Units, per recomanació del mateix compositor.

              Giacomo Lauri-Volpi va viure ací entre nosaltres. El tenor es va casar amb la soprano Maria Ros, i es van construir un xalet a la Carretera de Bétera (avui és el carrer Lauri-Volpi) que, encara que està al terme de Burjassot,  per la seua ubicació més propera al poble de Godella, va fer que fins i tot el mausoleu on estan soterrats estiga al Cementeri Municipal del meu poble.

  Mausoleu de la família del tenor al cementeri de Godella

            El tenor va ser una figura de nivell mundial, i va actuar amb les principals figures el "bell canto" i amb les orquestres i els teatres de més prestigi del circuït. Així mateix, va ser també un cas de longevitat vocal. Tan és així, que va gravar un disc amb les àries més cèlebres del seu repertori, a la dècada dels setanta, quan comptava més de vuitanta anys.

           Mai no podré oblidar la seua interpretació del "Ave Maria" de Schubert a la Parròquia de Sant Bertomeu de Godella, en el funeral de la seua dona Maria Ros. Aquell fil de veu, semblava sorgir del mateix cor dels àngels que hi ha a l'altar de l'església.

             Des d'ací el meu reconeixement per a tan extraordinari personatge, i com a mostra, ací teniu un vídeo amb la seua interpretació del "Nessum dorma" al Teatre Liceu de Barcelona, l'any 1972, quan el tenor tenia més de vuitanta anys: