90è Aniversari de la tia Maria...

Totes les fotos per gentilesa de Mª Jesús Such

            Avui diumenge 31 de juliol, quan ja estic de vacances fins el proper (no m'agrada gens en aquest cas l'adjectiu) 21 d'agost, teníem una celebració familiar d'aquelles que no solen repetir-se (són molt més habituals els actes luctuosos).

            La tia Maria, la germana de la meua mare complia avui noranta anys, i ens hem reunit tots els nebots (llàstima de foto!), i també els fills, néts, besnéts, etc.... Hem dinat al Club València Frontennis, i ha estat tot molt bé. En un primer moment, ens hem arrecerat per a que no ens veies la tia, encara que al remat crec que s'ha adonat de tot el muntatge. És molt difícil amagar a prop de setanta persones...

La tia Maria amb les seues nétes Sara i Rosamari

            Ocasions com aquesta són de les que cal gaudir, doncs ja estem farts d'ajuntar-mos tan sols als soterrars... Hem comentat alguns dels nebots que potser caldria establir una trobada com aquesta cada any per aquestes dates. Ja veurem més endavant si la proposta arrela entre els interessats...

Amb els fills (Salva, Pepe i Mª Àngels)

            Després, a les postres li he lliurat a la tia Maria un escrit, que li he llegit a cau d'orella:

Llegint-li la meua dedicatòria

90è aniversari

A la tia Maria...

Els noranta anys tan sols es compleixen una vegada en la vida. Ara em direu que també els vint, els trenta i els quaranta… Sí, però no és el mateix.

Noranta anys són un grapat d’anys. Tanmateix, si ho mires bé, segons la Bíblia, Sara, la dona d’Abraham, va parir el seu fill Isaac amb aqueixa edat. Segurament en aquells temps la gent era molt més longeva, doncs, alguns patriarques passaren dels 900 anys…

Si ens adrecem als temps més actuals, també hem vist casos, com ara el de Picasso, que amb més de noranta anys anava amb jovenetes, i pintava en calçotets uns quadres la mar de moderns. I ara em direu: A què ve això dels calçotets? Doncs, teniu tota la raó, perquè la veritat és que no ve a compte, perquè ací ens hem reunit les germanes, (també les polítiques), els fills (també els polítics), el néts, els nebots, els besnéts, i alguns altres més, per festejar com cal els noranta anys de la tia Maria. I no volem festejar tant la quantitat, com la qualitat dels seus noranta anys. S’ha de veure com està de bé, i com li funciona el seu cap. Alguns dels presents ja ho voldríem...

Des d’ací us convoque a tots els presents, dins de deu anys, per celebrar el seu centenari. Els que no estiguem, mala sort, però la tia Maria de ben segur que no faltarà a la cita.

Res més, passe-ho bé, i a la tia Maria:

MOLTES FELICITATS!!!

En nom de tots els presents, i també dels que no han pogut vindre...

Club València Frontennis, 31 de juliol de 2011

El teu nebot:

Paco

Amb els més menuts