diumenge, 20 de març del 2011

Les Falles de València (2ª part)

           
Foto meua: Una autèntica bellesa a l'ofrena...

            I ara passaré a parlar del present de la festa. Aquesta consisteix principalment en la Falla, el monument, que cada vegada ha anat perdent importància (parle en general). Les crítiques s’han globalitzat, ja no es critica allò que ens és més proper i que per tant més ens afecta. Els ninots es fabriquen en sèrie, amb materials de baix cost i moltes vegades amb poca o gens de gràcia.

Foto meua: Detall de la Falla del Pilar

Foto meua: El fum de la "mascletà" del dia de Sant Josep...

            Després també està la pirotècnica, com a part important de les Falles, però que també ha perdut empenta pel cost elevat, llevant de les falles de més categoria que s’ho poden permetre. El mateix que el vessant musical, on després d’haver superat l’època paramilitar de les cornetes i tambors, sembla que s’ha tornat a recuperar la tradició de la música de Banda, i del músic que debuta a les Falles. Ho dic pensant amb el meu germà Pep, perquè recorde quan ell va eixir per primera vegada a les Falles, com a músic... A les comissions on ells anaven, els tractaven com a reis, i malgrat no ser un gran defensor de la festa (més o menys com jo), recorde que anava ben a gust a tocar en Falles...

Foto meua: Els músics, una part molt important de les Falles.

            També es fan revetlles i saraus, però com encara no acompanya massa el temps, les comissions falleres han començat  a utilitzar  les carpes, i per tant cada vegada es fan menys activitats al carrer. No cal dir que això converteix els pobles i la ciutat en un caos on fins i tot, no es pot circular pels carrers ni anant a peu.

            Tanmateix, cal reconèixer que hi ha Falles que fan una gran tasca, sobretot en la qüestió lúdica (jocs pels més menuts, concursos literaris, teatre, etc.), però són l’excepció, i el to general és el que he apuntat abans.

            I tampoc no puc deixar de costat la part política del món faller, sobretot a València i els pobles de l’àrea metropolitana, on s’ha fet una campanya sistemàtica contra la unitat de la llengua, i tot el que això comporta. D’ací han eixit els “blaveros” més recalcitrants i barroers, incentivats per la burrera cavernícola del bunquer-barraqueta  (la JCF, que la seua web no es pot llegir en valencià... ). Iniciatives que intenten somoure aquest món arcaic, sempre han hagut, però gairebé sempre han estat ofegades pel poder central. Als pobles més llunyans del cap i casal, sembla que és una altra història, i per posar algun exemple, a Sueca, a Alzira, Gandia, Oliva, etc., hi ha fins i tot falles de caire nacionalista, que han aconseguit deixar de costat el tarannà ranci farcit de “coentor” del món faller en general.

La Verge dels Desemparats (foto del meu amic Pakiu)

            A més a més, està l’altra cara de la festa. Les Falles com a aparador publicitari de cara a l’exterior. Les autoritats s’han adonat del gran ressò mediàtic de la festa, i també de l’espectacularitat dels monuments, les mascletades de la Plaça de l’Ajuntament, la Nit del Foc, la Cremà...

            Fins  ací us he deixat una semblança de la festa de les Falles. Cal reconèixer que, en certa manera, ens retrata als valencians i els nostre tòpics. Som un poble al que li agrada el despilfarro, i també una mica fanfarrons, almenys en apariència. Ja sabeu, “això ho pague jo!”, “el més gran del món!”, etc., són expressions quotidianes dels nostres polítics, que així es posen els vots dels ciutadans a la butxaca. Després, a les coses importants no els hi donem la importància que tenen. Som meninfots i ens corca l’auto-odi. Però això és una altra història de la que avui no vull parlar...

            També cal dir amb sinceritat que, per a tots els que no ho han vist mai, la festa de les Falles té els seus encants, i que no seré jo qui diga el contrari. Sense anar més lluny, la mascletà de la Plaça de l’Ajuntament de València, és un espectacle que pot resultar inesborrable per tothom que el gaudisca per primera vegada, i conec casos de “guiris” que s’han tornat uns autèntics incondicionals d’aquests esdeveniments pirotècnics.   

            I el futur?


"La Cremà" (foto del Google)          

            Això mai no es sap, però les noves generacions són els que tenen la paraula i, malgrat que tot sembla ben lligat, potser ells no tinguen aquesta mala bava dels seus antecessors, i puguen fer una festa popular, on tothom, siga quin siga llur pensament polític, tinga cabuda i puga expressar-se amb llibertat. Cal dir que en algunes falles dels barris més populars i també en molts pobles, ja es va fent notar, encara que siga molt a poc a poc, aquests nous aires de renovació.


 

2 comentaris:

  1. És trist però si volem tenir una llengua que pervisca cal tenir mites arrelats en la gent i el País Valencià, el Regne de València, La región valenciana, la Comunitat valenciana per no tenir no té ni nom. Alguns diran que són aquest o aquells els culpables, però la veritat és que la realitat, la nostra realitat la fem només nosaltres, cadascun la seua i la de tots, i tots la de cadascú. És complicat però creu-me, imagina't realitats més complicades com Matrix.

    De totes les maneres m'ha agradat l'article i la teua filla vestida de fallera, és una dona molt bonica.

    Salutacions de Vicent.

    ResponElimina
  2. Jo crec que amb les falles ha passat com en la majoria de les festes que tenen un origen popular: que s'han convetit en espectacle de consum de masses, amb la pèrdua del seu esperit crític i lúdic (el cas de la nit de Sant Joan a Barcelona o dels Sanfermins són similars), però pel que fa a les falles encara ha estat pitjor, ja que durant unes quantes dècades van ser propietat de la dreta més fatxenda. I ara, en molts casos, encara segueix sent així.
    El dia que ens trobem amb una falla que ridiculitzi, per exemple, al president de la Generalitat (l'actual és un personatge que donaria per molt!), podrem parlar de recuperació de les falles.

    ResponElimina