divendres, 30 de juliol del 2010

Blocs col·lectius


Sóc membre del bloc col·lectiu de poesia http://versos.cat que publica poemes en català de 30 poetes actuals, a més d'entrevistes, articles i altres seccions. Ara, a més a més, organitza recitals de poesia. El nostre bloc s'ha presentat als "PREMIS BLOCS CATALUNYA" i necessita vots. Demane que el voteu, ho podeu fer des d'ací:


Clicant damunt de la rodoneta on posa VOTA'M i també damunt de totes les mans.

Gràcies!



També participe a Lo Càntich - Retalls de poesia d'arreu del món, que és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana que neix fruit de les inquietuds compartides d'un grup de persones amants de la poesia. Un assaig que pretén ser un espai de trobada d'escriptors i escriptores, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats, de difusió i foment de la llengua, l'art i la cultura... Sense pretensions utòpiques. Només això.

També es presenta als mateixos premis, i el podeu votar ací:


LA NOSTRA POESIA T'HO AGRAEIX!!!

diumenge, 25 de juliol del 2010

Haikus del diumenge (X)



Foto: "La Morruda" (olivera mil·lenària del terme de Segorb).


De l’olivera

una branca de plata

contra la guerra.

La famosa coloma de la Pau de Picasso...

Pi de muntanya,

tarannà de la nostra

Mediterrània.

dissabte, 17 de juliol del 2010

El gat dalt la palmera


Foto: Francesc Alonso Vives, el més granota dels meus amics...


Malgrat la meua desafecció per aquesta mena de droga, que anul·la les voluntats i obnubila la raó dels humans, en que s'ha convertit el futbol, i una vegada s'ha esgotat (esperem) la temporada "futbolera" amb la traca final del Mundial de Sud-Àfrica, que tantes passions ha desencadenat. Doncs bé, malgrat tot això, i que com deia Marx de les religions (entre les que caldria incloure també el futbol), aquestes són l'opi del poble...

El cas és que els amics són els amics, i els meus són aficionats del Llevant U.E., i aquest modest equip de la ciutat de València ha aconseguit enguany, quan ningú no donava ni un cèntim per ell, l'ascens a la Primera Divisió. Per això, des d'aquest bloc vull enviar la meua felicitació per l'esmentat ascens, amb el desig de que l'equip es consolide a la divisió d'honor de la Lliga espanyola.

Va per vosaltres: Xoca, Pakiu, Art, Pac...

Però sobretot va pel més granota de tots:

L'enhorabona, Vives!

Francesc Alonso Vives, el meu amic que surt a la foto amb la pancarta que parla del gat i de la palmera, una pancarta que jo mateix vaig ajudar a confeccionar fa uns quants anys, quan van aconseguir l'ascens després de moltíssims anys de l'equip al pou de la Segona Divisió.

VISCA EL LLEVANT U.E.!!!


diumenge, 11 de juliol del 2010

Incident a Johannesburg


No patiu que no parla de futbol...

“Endgame” quadre de Christopher Mir de l’any 2006


Les òlibes i el brúfol a la branca de guaita

amb els ulls de felí són els únics que han vist

la cadència dels fets de la nit al matí

i a la jove que escapa de l’escena del crim.

Ningú no s’imagina què ha passat des d’ahir

quan va desaparèixer la noia a la revetlla

de la “Festa dels joves” rememorant Soweto.

Al tornar cap a casa va ésser segrestada

per aquell maleït, un monstre sense entranyes

que pensava violar-la aprofitant la força,

la paor de la noia, la foscor de la nit...

Una vegada al clar de l’obaga del bosc

la jove el va sorprendre traient la violència

i l’instint de defensa que tothom tenim dins:

“Genollada als testicles! colzada enmig dels ulls!

cop de puny a la boca! aferrada pel coll!

i d’una empenta a l’aigua, d’on ja no va sortir.”

Han dragat el bassal i han trobat el psicòpata

que ha surat des del fons ofegat i morat.

Les òlibes i el brúfol mai no diran què han vist!

***

7 de Juny del 2009

dissabte, 10 de juliol del 2010

La meua adhesió


SOMNIEM (encara...)


...encara el Llach !

dijous, 8 de juliol del 2010

La sentència de la discòrdia




No voldria repetir tot el que s’ha dit des de que es va fer pública pels mitjans de comunicació, la sentència del TC sobre la reforma de l’Estatut de Catalunya, perquè és obvi, i ja ha fet córrer rius de tinta; La inoportunitat política de la sentència, la manca de legitimitat moral del tribunal (el millor que hagués pogut fer és declarar-se incompetent), etc., però tampoc no cal oblidar que aquestes són les regles del joc acceptades per tothom, i tard o d’hora s’esperava aquesta autèntica barrabassada, o fins i tot una de molt més grossa.

Aquesta (la sentència) ha caigut com un masclet enmig d’un formiguer, i això que ja s’ho esperaven, i també ha demostrat que els polítics no estan a l’alçada, doncs, de seguida s’han posat a barallar-se, ja que les eleccions són ben a prop, i cadascú vol salvar les distàncies amb els altres. Açò va quedar palès al programa Àgora on intervingueren els representants de tots els grups polítics del Parlament de Catalunya, que donaren la impressió de que el que més els interessava era treure’n profit i atacar l’adversari. Només hem de veure l’espectacle tan lamentable que han donat (sobretot els socialistes) amb l’assumpte del lema que encapçalarà la manifestació del proper dissabte.

Parlant seriosament, crec que tothom ha d’anar a la manifestació malgrat les desavinences, doncs sempre romandrà a les retines la imatge de milers i milers de catalans protestant per la sentència, i aquesta imatge també és important. Jo he enviat la meua adhesió, i ja m’agradaria que al País Valencià ens trobàrem al mateix cas, en comptes d’estar parlant sempre de que som els millors del món, mentre que els nostres governants s’omplin les butxaques.

I ara què? Això és el més important, i potser com diuen molts, el camí estatutari ha arribat a un punt mort i ara calen altres vies, com podria ser continuar amb les consultes populars fins arribar al referèndum per la independència, encara que aquesta, segons diu amb ironia el Francesc Puigcarbó al seu bloc, la va matar ahir Puyol d’un cop de cap.

I ja per finalitzar, voldia dir que potser es done el cas, com va reconèixer el president del Parlament de Catalunya Ernest Benach en una entrevista a TV3, de que el proper dissabte Barcelona s’omplís de senyeres catalanes, i tanmateix el diumenge siguen les banderes espanyoles les que proliferen pertot arreu, celebrant el triomf històric de la selecció de futbol al Mundial de Sud-Àfrica.

Paranoia??? Bogeria??? Dualitat???

Res de tot això, tan sols la realitat d’un país tan poc normal com el nostre.

dimarts, 6 de juliol del 2010

El banc de fusta (haiku)



Foto: CONVIT ESTIUENC 2010, proposta de Francesc Mompó

El banc de fusta
convida a la conversa
sense cap pressa.

diumenge, 4 de juliol del 2010

Haikus del diumenge (IX)



La flama encara
captiva els ulls dels homes
a la foguera.


Foto: Correfocs dels Dimonis de Massalfassar

El foc ens crema,
tanmateix les espurnes
ens enlluernen.

divendres, 2 de juliol del 2010

L'Infern



Il·lustració de La Divina Comèdia (Miquel Barceló, 2003)


El dimoni els espera

al llindar de l’Avern

on hi ha escrit amb foc

la llegenda solemne:

“El que entra no surt”

Què pot ser més roín

que patir de dolor?

Quin Infern es mereixen

els que han viscut sempre

un infern a la Terra?